A vegades és necessari desconnectar...
Desconnectar és trobar-te a tu mateix, escoltar-te, sentir-te, pensar….o no pensar.
No fer res, deixar de funcionar durant un instant...
Com m'agradaria tenir un botó rere el clatell i poder préme'l de tant en tant, quan el dia no ha anat tal i com un esperava..."resetejar" el dia i viure'l de nou...
Un ON/OFF que ens oferís el poder de decidir quan i què viure i quan i què no... i deixar que passi el temps , perquè el temps no perdona, i avançar allò que no vols i tornar a tocar de peus a terra tan bon punt comença lo millor...a vegades necessites desconnectar per tornar-te a connectar...i tornar-hi amb més força que mai...
Però això no és cap pel·licula, això es la vida i els dia a dia amb els seus pros i els seus contres.
Però collons, que ni els dies dolents són tant dolents ni els bons son tant bons...
També voldria prémer el botó per les bones experiències, simplement rebobinar i tornar a viure, repetir, els dies on sóc feliç i porto un gran somriure a sobre.
Dia rere dia és un conjunt d’experiències i sensacions que formen la vida, la nostra vida, la que toca viure i la que hem d'aprofitar al 100%...
i assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles... I avui em toca a mi.